divendres, 5 de novembre del 2010

BLOW UP



1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?



2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.



3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de
Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?




6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?


8. Què penseu de l’iniciï i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


dijous, 4 de novembre del 2010

Comparació cartells


COSMOPOLITAN MARCA




-Capçalera:

· COSMOPOLITAN: Només hi consta el nom de la revista en majúscules i color rosa

· MARCA: HI consta el nom del diari i alguns subtitulars per fer més atractiu la lectura completa d’ells.


-Tipografia dels titulars

· COSMOPOLITAN: Títol en majúscules per significar la seva importància. La resta de subtitulars, varien de majúscula a minúscula i són alternadament de color rosa, negre i blanc.

· MARCA: Títol en majúscules, d’un tamany notablement més gran que la resta per tal de que sigui més vistós, de color vermell. La notícia més important és d’un tamany similar al del títol per contrastar la seva importància envers les altres, però aquesta és de color blanc. La resta de notícies varien entre colors blanc, negres i verds.

-Ordenació del text:

· COSMOPOLITAN: El centre d’atenció recau en el títol de la revista i en la imatge mostrada. Desprès segueix un ordre descendent per el costat esquerre i desprès per el dret. Intenta fer-ho de forma que els titulars més grans siguin els més vistosos.

· MARCA: El centre d’atenció fixat en el titular i desprès descendeix cap a la noticia justament inferior a aquest. Li dóna molta importància a aquesta notícia fent que es mostri com la principal, per fer-ho ens mostra una jerarquització, fent que la noticia més important sigui la de més tamany.


-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

· COSMOPOLITAN: Única imatge situada a la part dreta que ocupa la major part de la portada. Domini dels colors: orsa, blanc i negre., distribuïts alternadament sobre un fons gris.

· MARCA: Més d’una imatge, la més vistosa, que correspon amb la notícia més important, situada al centre de la portada amb uns títols grans i de color blanc. La resta estan situades a la part inferior de la portada donant-li menys importància. Domini del colors vermell i blanc, però també hi trobem, per orde de major a menor quantitat, negre, verd, gris, lila i taronja.


-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina

· COSMOPOLITAN: Lectura vertical de a dalt a baix, començant per l’esquerra i finalitzant per l’esquerra.

· MARCA: Lectura horitzontal d’esquerra a dreta i de amunt a baix.


-Elements que destaquen:

· COSMOPOLITAN: Fotografía de la noia i el titular més gran situat a la part inferior-mitja esquerra.

· MARCA: Fotografía central.


.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Logotip Arts Bellera.

Proves en positiu i negatiu:













Proves amb color: Logo definitiu i en tamany 1x1









L'associació de Arts Bellera està formada de quatre modalitats(plàstic, escènic, música i audiovisual) per això al logotip s'ha de representar les quatre modalitats. Aquest és el meu logotip final. Es tracta de diferents taques de pintura al fons de quatre colors diferents. Cada color representa a cadascuna de les modalitats d'aquesta associació. El micròfon és un element de reforç, que simplement representa la part escènica i la musical, ja que les taques de pintura per si soles només sembla representar la modalitat plàstica. He jugat amb les paraules creant la paraula BellerArts. Però hi ha dos factors a tenir en compte relacionats amb la A: els colors estan invertits respecte les altres lletres, està en majúscules. El motiu de que aquesta A sigui diferent és per remarcar que l'associació és d'arts. Si es deixa la paraula normal: Bellerats, la lletra més vistosa és la B, destacant el principi de la paraula. Dons la meva idea era destacar la paraula Arts, fent que la A fos diferent a la resta de lletres.

Al logotip en tamany 1x1 te una modificació molt senzilla. Com les paraules BellerArts senceres no funcionaven en aquest tamany només hi he posat les inicials, de forma que s'entén millor.

dissabte, 5 de juny del 2010

turbinegeneration: Projecte final

906090.

Aquest projecte consisteix en mostrar a la gent que el model de la societat actual es impossible. La societat d'avui en dia ha creat un model amb unes mides determinades, 906090, a partir de la diva Marylin Monroe. Aquesta dona va implantar aquest model, el qual encara és vigent. El problema de la societat es que s'ha accentuat i la pressió social és encara més forta.
Llavors nosaltres varem agafar aquest tema per fer l'exposició. Com a model de cos ideal, vam agafar un maniquí, màxim representant de cànon de bellesa. El projecte amb el maniquí va anar evolucionant i canviant progressivament amb el pas del temps. La paret, de color lila, també anava canviant, només hi va haver una cosa que va durar des de el primer fins el últims dia, les lletres 906090.
Desprès de tots aquest canvis en projecte va quedar de la següent manera: El maniquí envoltat de cintes mètriques de costurera; a la paret, com si fos una ombra, la figura d'un maniquí omplerta de fotografies d'anorèxiques. I finalment una tauleta petita amb una maqueta del projecte inicial.
Van haver-hi algunes coses fetes a últim moment que no van resultar les més adequades, però el més important d'aquest treball és el procés, la seva evolució.



Per saber més d'aquest projecte consulteu: http://www.turbinegeneration906090.blogspot.com/

Turbinegeneration: projecte inicial

IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.

IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.


dilluns, 15 de març del 2010

El camí a casa


Aquest és un projecte plantejat de forma que havíem de buscar un camí molt familiar, com per exemple el camí de casa a l'escola o viceversa. Un cop sabies el camí que faries, havies de fer un autoretrat, que no havia de obligatòriament de la cara, podia ser dels peus o de qualsevol altre part del cos.

El meu camí era de l'escola a casa, però com havia de ser un camí que nosaltres coneixessim molt bé vaig decidir fer un camí que sempre faig, vagi on vagi. Aquest camí no es un altre que el camí del portal de casa meva a la meva porta. A l’autoretrat és veu que es el camí de l'escola a casa perquè hi ha elements que ho mostres com la motxilla.
Desprès també haviem de fer un autoretrat dibuixat, el que faig fer per aquest retrat va ser els meus peus caminant. Però degut a l'activitat amb el Howard aquest dibuix va acabar formant part de l'activitat proposta per ell, és a dir aquest autoretrat es va quedar enganxat al terra com part de la meva participació.